4 de Febrer!
Josep M. Altés Riera | 22 gener 2012Encara recordo aquell 4 de febrer, quan estava a classe i de sobte van picar a la porta.
La porta es va obrir a poc a poc i al moment vaig veure el meu pare tot nerviós cridant: Carla, afanya’t, el teu germà està a punt de néixer!. Ràpidament vaig agafar els llibres i l’estoig i vaig anar cap a l’hospital.
Estava molt il·lusionada, tenia moltes ganes de veure’l i d’estar amb ell; per fi la infermera ens va dir que ja podíem passar, primer va entrar el meu pare i després jo. Quan vaig passar estava estirat en el bressol i no parava de plorar, llavors el meu pare me’l va posar a sobre i per fi vaig poder agafar-lo.
Mai oblidaré aquell dia, aquell quatre de febrer…
Carla
Carla, està força bé. S’entén i el lector viatja fàcilment a través de les teves paraules. Què pots fer millor? No anar amb presses. En llegir el teu escrit m’ha semblat que tenies ganes d’enllestir aviat. Per fer una comparació: no has tingut mai la sensació que algú t’està parlant però que no t’explica del tot les coses perquè ha de marxar a fer una altra cosa? Doncs bé, aquesta és la sensació que he tingut en acabar de llegir l’escrit. El cas és que en una conversa ho puc entendre (tots anem una mica de corcoll), però en un escrit no: un es posa a escriure perquè té temps i tranquilitat per explicar bé les coses, i revisa l’escrit en un altre moment, afegint detalls que ajuden el lector a comprendre la situació.
Carla, llegeix-te una altra vegada l’escrit (que està bé, repeteixo). No et sembla que el pots enriquir amb detalls importants? No tinguis mandra d’explicar les coses!
Fins al proper escrit
Josep Maria